Context Històric i cultural: segles XV-XVIII

RENAIXEMENT ( XV-XVI)

• Itàlia, bresssol del Renaixement
• Domina el positivisme
• Època clàssica= referen conceptual i estètic

BARROC (XVII)

• Vinculació amb monarquia absoluta
• Domina el sentiment de decepció i pessimisme
• Ornamentació i jocs de paraules - concentrar emocions

IL·LUSTRACIÓ (XVIII)

• Resposta ideològica al Barroc
• La raó , il·lumina l'avenç de la societat
• Harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art

LITERATURA - Context històric i cultural: segles XVI-XVIII

Al llarg de tot el segle XV van succeir un seguit de fets que van encetar una etapa: l'Edat Moderna. Aquests fets són els següents:

• El descobriment d'Amèrica ( any 1492 )
• Es qüestiona el model social, a partir del s. XV, del feudalisme, fet que acaba desencadenant en la Revolució Francesa del s. XVIII
• Neix i es consolida la burgesia ( sector ric e influent)
• L'ésser humà es converteix en el centre de tot (Humanisme)
• El sorgiment de l'Humanisme fa plantejar-se el paper de l'església cristiana ( Martí Luter o Erasme de Rotterdam). Resposta del Vaticà: Contrareforma 
• Invenció de la impremta
• Les classes altes de la societat es converteixen en mecenes: persones adineradas que subvencionaven als artistes de manera que protegien les seves obres artístiques, amb la qual cosa, el art i la cultura va anant proliferant gràcies a ells
• Neix un nou gènere teatral: l'òpera. Les composicions de intèrprets musicals com Bach, Haydn, Mozart, Beethoven i Vivaldi fan néixer el que coneixem com a música clàssica. En quant a art i arquitectura destaquen Leonardo Da Vinci i Miguel Àngel

Normes d'accentuació de paraules

• Les paraules agudes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'última posició.

        Exemples: hu-ra-cà, sor-tir, de-mà.

Les paraules agudes s'han d'accentuar quan acaben en les següents terminacions:

• -a, -e, -i, -o, -u.
• -as, es, -is, -os, -us.
• -en, -in.

    Exemples: mitjà, aniré, camí, avió, ningú, partiràs, després, avís, deliciós, intrús.

• Les paraules planes són aquelles que tenen la síl·laba tònica en la penúltima posició.

        Exemples: plu-ja, mà-xim, tí-mid.

Les paraules planes s'han d'accentuar quan NO acaben en les següents terminacions.

• -a, -e, -i, -o, -u.
• -as, -es, -is, -os, -us.
• -en, -in.

  

     Exemples: tòxic, carnívor, tèxtil, pròxim, últim, ràpid, fotógraf.

• Les paraules esdrúixoles són aquelles que tenen la síl·laba tònica en l'avantpenúltima posició.

Les paraules esdrúixoles s'accentuen sempre.

    Exemples: mú-si-ca, lí-qui-da, lò-gi-ca.